
Eduardo Montagut
A la Casa del Poble de Valladolid hi havia una Universitat Popular, creada i dirigida per les Societats Obreres. L’objectiu de la seva fundació era que els treballadors adquirissin “una cultura escollida” que els proporcionés coneixements útils en diferents aspectes relacionats amb la seva vida.
Es va buscar un sentit eminentment pràctic a l’ensenyament, amb assignatures escollides pels delegats de les Societats Obreres, buscant catedràtics i professors tècnics. Però no hem d’oblidar, com tindrem ocasió de comprovar, que també s’hi van impartir assignatures humanístiques, no només tècniques. Per al moviment obrer, allò pràctic incloïa la cultura. Creiem summament interessant detenir-nos en el tipus d’assignatures que es van dissenyar.
El curs de 1921/22 va ser el següent:
- Lectures comentades d’autors antics i moderns, per Francisco Maldonado, catedràtic de Literatura.
- Govern de les societats humanes, per Vicente Gay, catedràtic d’Economia política.
- Evolució dels partits polítics d’Europa, per Camilo Barcia, catedràtic de Dret Internacional.
- Legislació obrera, per Luis Valdés Calamita.
- Fisiologia i higiene, per Lucio B. Voces, metge de la Mutualitat Obrera.
- Aritmètica i Geometria, per Amadeo Arias, auxiliar de Matemàtiques a la Normal.
- Francès, per Fernando Velasco, oficinista.
- Gramàtica castellana (primer grup), per Zacarías Llera, escriptor.
- Gramàtica castellana (segon grup), per Mariano de los Cobos, professor de correspondència i documentació.
- Rudiments de lectura, escriptura i aritmètica, per David Valle, oficinista.
Els responsables d’aquesta Universitat Popular van intentar que l’Estat els atorgués una subvenció. Així, es van adreçar al ministre d’Instrucció, també vallisoletà (era natural de Medina de Rioseco i havia tingut responsabilitats municipals a Valladolid), César Silió Cortés. Com a ministre, ha passat a la Història pel seu Pla d’autonomia universitària, de maig de 1921, amb el qual es modificava el model centralista inaugurat per la Llei Moyano a mitjan segle anterior. Els membres de la Casa del Poble van sol·licitar una quantitat o bé una donació de material pedagògic.
Pel que sembla, s’explicà al ministre el propòsit i funcionament de la Universitat Popular, però no van aconseguir res. A les pàgines d’El Socialista es va denunciar aquesta negativa a ajudar la iniciativa educativa del moviment obrer vallisoletà de signe socialista. S’hi plantejava que, mentre el ministre havia negat aquesta ajuda, en canvi havia aconseguit que el Senat aprovés una consignació de cent mil pessetes per editar un “llibre patriòtic” com a llibre de text a les escoles primàries, qüestionant el concepte de patriotisme del polític.
Hem consultat el número 4283 d’El Socialista, del dia 2 de novembre de 1922.














