Guillermina Medrano, per E. Montagut

Guillermina Medrano va ser la primera regidora de l’Ajuntament de València, una dona pionera i extraordinària.

Va néixer el 1913 en una família de forta tradició republicana. Va estudiar Magisteri i Filosofia i Lletres, començant a exercir a Llíria. Durant la República va ser regidora de l’Ajuntament valencià per Esquerra Republicana. Va ser organitzadora de colònies escolars, un projecte que la guerra va truncar. En el conflicte es va destacar per ajudar als refugiats madrilenys. El 1938 va marxar a París representant les Joventuts d’Esquerra Republicana on es va reunir amb el seu marit, també regidor Rafael Supervia. Va ser expulsada de la carrera de Magisteri per considerar-la un perill per a «l’august aixecament nacional».

Va marxar a Mèxic i va residir a la República Dominicana on va treballar al Ministeri d’Educació. Va fundar i dirigir l'»Institut-Escola», seguint les pautes de la Institució Lliure d’Ensenyança, sent un exemple més de com la intel·ligència espanyola va ajudar, va col·laborar i va deixar una empremta inesborrable en tots els àmbits en diferents països llatinoamericans. Després es va instal·lar als Estats Units treballant en diferents escoles i a la universitat. L’any 1965 va ser distingida per la Universitat de Harvard.

El 1986, el govern espanyol va concedir a Guillermina la distinció d’Isabel la Catòlica. També va ser distingida per la Generalitat Valenciana. Va morir el 2005. Sense dubte, Guillermina Medrano va ser una valenciana universal.

Sobre Guillermina Medrano hi ha una entrevista que li va realitzar el diari El País, i que es pot trobar en la seva hemeroteca.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

  • Related Posts

    La Universitat Popular de la Casa del Poble de Valladolid

    Eduardo Montagut A la Casa del Poble de Valladolid hi havia una Universitat Popular, creada i dirigida per les Societats Obreres. L’objectiu de la seva fundació era que els treballadors adquirissin “una cultura escollida” que els proporcionés coneixements útils en…

    Fuego y patrimonio cultural: ¿cómo conservar lo irremplazable tras un incendio?

    Mónica Moreno Falcón, Universidad Pablo de Olavide; Andrea Gil Torrano, Universidad Pablo de Olavide y Rocío Ortiz Calderón, Universidad Pablo de Olavide España vivió en 2025 un año complicado para el patrimonio cultural. El 8 de agosto, un incendio accidental,…

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Isidora cumple 20 años ¡hoy!

    Isidora cumple 20 años ¡hoy!

    Fuego y patrimonio cultural: ¿cómo conservar lo irremplazable tras un incendio?

    Fuego y patrimonio cultural: ¿cómo conservar lo irremplazable tras un incendio?

    Zugazagoitia i el judici al passat

    Zugazagoitia i el judici al passat

    La represión de los testigos de Jehová en el tardofranquismo

    La represión de los testigos de Jehová en el tardofranquismo

    Cuando se quemaban libros en la posguerra

    Cuando se quemaban libros en la posguerra

    Los objetivos de la revista “Vida Socialista”

    Los objetivos de la revista “Vida Socialista”

    El hambre para Clemenceau

    El hambre para Clemenceau

    ¿Qué son los pasquines?

    ¿Qué son los pasquines?

    Continúa cerrado el baño en Melenara por precaución tras un vertido en la costa

    Continúa cerrado el baño en Melenara por precaución tras un vertido en la costa

    Por una relación nueva entre América y España en la República

    Por una relación nueva entre América y España en la República

    Flotillas para Gaza detenidas en octubre de 2025: contextos, actores y reacciones internacionalesIntroducción

    Flotillas para Gaza detenidas en octubre de 2025: contextos, actores y reacciones internacionalesIntroducción